Les lesions de genoll més freqüents en la pràctica esportiva: com evitar-les i com posar-hi solució

La pràctica esportiva es considera una forma de fer salut que suposa molts beneficis pel nostre cos, especialment en l’àmbit cardiovascular i psicològic, i en la qual el nostre aparell locomotor adquireix un paper molt rellevant. No obstant això, també comporta els seus riscos. Anem a veure quines són les lesions de genoll més habituals a l’hora de practicar esport i com podem evitar-les, o bé solucionar-les si ja n’hem patit alguna.

Hem de cuidar de la salut de les nostres articulacions, músculs i ossos des de ben aviat. L’origen de moltes molèsties i lesions articulars al llarg de la nostra vida, estan relacionades, bàsicament, amb la cura que hem tingut del nostre cos.

Els genolls són articulacions amb una particularitat molt important, i és que, al llarg del dia, suporten gran part de la càrrega del nostre cos. Per tant, les estructures que formen els nostres genolls han de ser capaces de suportar l’activitat diària que li conferim, en forma d’impacte, pressió mantinguda, rotació… entre altres.

L’estructura del genoll

Les estructures internes que ens permeten executar les diferents activitats diàries són el cartílag i la ròtula. El cartílag és el recobriment que tenen els ossos en contacte, que en el cas del genoll es troba entre el fèmur i la tíbia, i que ens permet fer la flexo-extensió. La ròtula, per la seva banda, permet el lliscament amb el fèmur. A més, el cartílag és l’encarregat de suportar l’impacte i la pressió del nostre pes. Un cartílag sa és aquell que no té irregularitats ni ha patit cap pèrdua de mida, una alteració que es coneix com a condropatia. També pot produir-se un deteriorament progressiu d’aquest, anomenat artrosi o “desgast”, que es pot observar fins i tot en gent jove.

D’altra banda, per tal de mantenir una bona salut del nostre cartílag, necessitem els elements estabilitzadors del nostre genoll: els lligaments i els meniscs. Es tracta d’estructures que ajuden que el moviment del genoll es doni amb el menor lliscament possible. Per tant, són elements que protegeixen la durabilitat del cartílag.

A més a més d’aquestes estructures més estàtiques esmentades, necessitem l’acció muscular. En aquest sentit, tenim músculs agonistes i antagonistes. Perquè un genoll es flexioni, necessita la contracció dels flexors de la part del darrere de la cuixa i, a la vegada, la relaxació dels músculs extensors (quàdriceps). Una alteració en la coordinació d’aquests grups musculars pot alterar, també, les estructures internes del genoll. És important, doncs, treballar l’acció compartida dels dos grups.

Què hem de tenir en compte per evitar lesions de genoll?

Un dels aspectes fonamentals a tenir en compte és l’eix del genoll en bipedestació. L’alineació entre fèmur i tíbia no és totalment recta, sinó que té una angulació d’uns 5-7 graus, on els genolls tendeixen a estar junts entre ells. Aquesta alineació fa que l’eix de càrrega de l’extremitat baixi pel mig del genoll, repartint la càrrega entre les dues meitats. Una alteració d’aquest eix pot suposar l’inici de greus problemes articulars, que acaben manifestant-se en forma de dolor.

Per un altre costat, per mantenir una bona salut dels nostres genolls, sigui quina sigui la nostra edat, és molt important vigilar com realitzem la nostra pràctica esportiva. Així, és essencial que el genoll s’acostumi de forma progressiva a les diferents activitats esportives que practiquem. També cal controlar que l’increment de treball es faci de manera gradual i, a ser possible, guiada per un tècnic.

Resulta molt freqüent trobar dolors de genoll o patologies estructurals en persones que incrementen la càrrega de treball de forma ràpida o que apliquen un excés d’estrès sobre l’articulació. Per això, hem de donar temps al genoll perquè es vagi adaptant als increments que fem durant la nostra activitat física, encara que estiguem acostumats a treballar amb grans càrregues. A més, tampoc hem d’oblidar que cal respectar els descansos i treballar l’elasticitat articular.

I si ja tenim una lesió de genoll?

El més usual, quan es produeixen lesions de genoll, és que aparegui dolor i/o edema a la zona, avisant que alguna cosa no va bé. Aquest dolor té la funció de protegir-nos, perquè no continuem fent les activitats habituals. En aquest moment, haurem d’acudir a un professional mèdic perquè revisi l’articulació i pugui detectar la causa que ens provoca el dolor.

Una de les causes més freqüents de dolor de genoll és la lesió o ruptura d’un menisc (generalment l’intern). En ser un element elàstic, la pèrdua d’aquesta elasticitat pot provocar una major fragilitat del menisc i possibilitar que es produeixi una ruptura. També es poden produir traumatismes i, fins i tot ruptures, causats per un moviment brusc de rotació. És, doncs, comú que el pacient pugui determinar el moment exacte en què ha patit la ruptura del menisc. En altres ocasions, però, la ruptura es produeix de manera progressiva.

Pel que fa al tractament, és molt important fer-lo de manera individualitzada, ja que cal tenir en compte diferents variables com l’edat del pacient, l’estat previ del cartílag (i, per tant, la presència, o no, d’artrosi), l’existència d’una alteració exagerada de l’eix del genoll, etc.

Lesions de menisc

En termes generals, als pacients amb ruptures meniscals que presenten un eix correcte i mantenen una bona qualitat del cartílag, se’ls hi recomana sotmetre’s a una petita intervenció per artroscòpia. Consisteix a realitzar dues petites incisions pel davant del genoll i utilitzar una càmera o artroscopi mil·limètric per solucionar el problema. El més habitual és trobar petites ruptures en una part del menisc que no permet suturar. Per tant, en aquests casos, s’extreu el fragment fracturat, mantenint la màxima part del menisc sa possible. Així, s’eliminen les irregularitats de dins del genoll, que podrien acabar provocant un dany irreversible al cartílag.

De manera menys freqüent ens trobem amb ruptures de menisc molt grans que, habitualment, poden suturar-se. La tècnica amb artroscòpia també ens permet realitzar aquest procediment.  

Altres vegades ens trobem amb genolls que presenten desgast de cartílag i una alteració important de l’eix, associats a ruptures meniscals. En aquests casos, cal ser molt prudent a l’hora de fer una resecció de menisc, ja que es podria agreujar el desgast ja existent. Normalment, es tracta el problema amb altres procediments mèdics o amb infiltracions articulars.

Per aquest motiu és molt important la detecció precoç del problema, per part de professionals amb experiència, i una individualització del tractament. 

Lesions del cartílag

A l’hora de determinar quin és el millor tractament, cal tenir en compte l’estat del cartílag. En els individus que practiquen esport és freqüent l’aparició de lesions en el cartílag de genoll, no només entre fèmur i tíbia, sinó també de la ròtula (condromalàcia rotuliana).

En els casos en què no hi ha molta afectació d’aquest cartílag, es recomana realitzar un estudi d’eixos. Aquest estudi ens serveix per descartar un excés de pressió a la part externa o interna del genoll i per tal d’aplicar algun sistema de correcció, com les plantilles, si és necessari. Altres vegades, és necessària l’aplicació d’infiltracions, com l’àcid hialurònic d’alt pes molecular, que ajuda a controlar la simptomatologia de la lesió. En altres ocasions, en canvi, és imprescindible la cirurgia protètica per substituir el cartílag malmès, de forma irreparable, que permetrà que el pacient continuï amb l’activitat esportiva prèvia.

Lesions de lligament

Ja per acabar, parlarem d’un altre element molt relacionat amb les lesions de genoll: la lesió per ruptura del lligament creuat anterior, que habitualment es produeix en gent jove que du a terme activitats físiques d’impacte i rotació.

El lligament creuat anterior és un important estabilitzador del genoll i, per tant, el seu incorrecte funcionament provoca microinestabilitat no simptomàtica, o sensació de fallida articular franca, que pot provocar lesions meniscals i de cartílag greus, a mitjà termini. És, doncs, un dels motius que ens fa valorar la possibilitat de realitzar una intervenció quirúrgica, sobretot en gent jove.

La tècnica més freqüent consisteix en tornar a construir el lligament de nou, mitjançant plàsties lligamentoses, que se situen en el lloc del lligament natiu. Tot i tractar-se d’intervencions amb recuperacions llargues, són necessàries per poder restablir l’activitat esportiva prèvia i evitar lesions amb conseqüències més greus.

La nostra recomanació, doncs, és sempre prevenir aquests tipus de lesions amb l’assessorament de professionals de l’activitat física. A Trèvol trobaràs els millors professionals, que t’ajudaran a realitzar la teva activitat en funció de la teva condició física. També et recomanem consultar amb professionals de la salut per detectar o prevenir possibles lesions.

Dr. Àlex Puertas , Metge especialista en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica – Vithas Lleida